Back Adolf Loos Afrikaans أدولف لوس Arabic ادولف لوس ARZ Adolf Loos BAR Адольф Лоас Byelorussian Адольф Лёоз BE-X-OLD Adolf Loos Breton Adolf Loos BS Adolf Loos Czech Adolf Loos Danish
_(vor_1920;_Franz_L%C3%B6wy).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1870 Brno (Txèquia) |
| Mort | 23 agost 1933 (62 anys) Kalksburg (Àustria) (en)  |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Formació | Universitat d'Arts Aplicades de Viena Universitat Tècnica de Dresden Escola de l'Abadia de Melk |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Viena París |
| Ocupació | arquitecte, professor, teòric de l'art, assagista, col·leccionista d'art, fotògraf, architecture critic (en) , dissenyador, escriptor, dissenyador de mobles |
| Moviment | Arquitectura moderna |
| Alumnes | Zlatko Neumann (en) , Jean Welz, Joseph Berger i Otto Breuer |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Claire Beck Loos (1929–) Elsie Altmann-Loos Lina Loos |
| Pare | Adolf Loos |
| Germans | Helene Dülberg |
 | |
Adolf Loos (Brno, Moràvia, Imperi Austrohongarès, 10 de desembre de 1870 - Kalksburg (Viena), 23 d'agost de 1933) fou un arquitecte austríac i un dels pioners de l'arquitectura moderna.[1]
Després d'estudiar al Politècnic de Dresden, va viure als Estats Units durant tres anys (1893 - 1896). Allà visità l'Exposició de Chicago i s'entusiasmà per l'arquitectura americana.
El 1896 s'establí a Viena, esdevenint amic d'alguns dels protagonistes de les avantguardes artístiques europees de l'època, com l'escriptor i periodista Karl Kraus, el músic Arnold Schönberg, el poeta Peter Altenberg, i els pintors Oscar Kokoschka i Tristan Tzara. Va polemitzar amb els modernistes (Sezession vienesa), que per ell representaven un gust ja superat per la realitat contemporània.
És considerat un dels precursors del racionalisme arquitectònic. Segons Loos, l'arquitectura ha de ser pràctica i, per tant, no pot ser un art; d'aquí sorgeix la necessitat moral d'eliminar qualsevol decoració inútil. Compensa aquesta reducció ornamental amb l'ús de materials nobles i texturats com la fusta o la pedra, fa servir el que anomena "sinceritat constructiva" (no enganyar en l'ús dels materials ni amb la seva aparença), i estudia en profunditat les complexitats en la distribució de l'espai en tres dimensions (Raumplan).
Entre les seves obres, tendents a l'eliminació ornamental, hi trobem la intervenció al Café Museum de Viena (1899), la Villa Karma a Montreux (1903), les cases Steiner i a Michaerlerplatz de 1910, ambdues a Viena i la casa de Tristan Tzara a París (1926).
Després de la I Guerra Mundial fou breument arquitecte en cap de la ciutat de Viena (1920 - 1922).
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.42. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].